dijous, 5 de desembre del 2013

EL CAMÍ CORRECTE

A vegades la vida et porta per camins per llocs pels que mai hi pensaves anar.

Et desvies del camí marcat  del  que ens han dit que es el correcte i en el meu cas no ho fas perquè no t'agradi  o no t'agradin les persones que hi caminen per ell.

N' agafes un altre  intentant buscar nous reptes , noves il·lusions, creus que cal fer-ho tot i els problemes que això comporta i que a la llarga serà el millor tant per tu com per la gent que ha caminat al llarg d’aquests anys amb tu.

 De totes maneres et fa por canviar de camí, et fa respecte deixar moltes coses al darrera i tot i que saps que hi trobaràs moltes pedres , molts entrebancs , alces la mirada mires endavant i segueixes caminant, ho necessites.

Tot i això no deixes de banda la gent que hi ha al darrera, pateixes, els estimes et preocupes i vols que estiguin el millor possible. El sentit de culpa per agafar aquest nou camí fa que moltes vegades deixis de caminar.
Necessites un corriol que uneixi els dos camins, per si cal córrer i ajudar sempre que ho necessitin i vols que el seu camí sigui el més planer possible tot i les adversitats.

També hi trobes gent que s'incorpora al camí, gent nova que no coneixies i que t'ajuden a que la ruta no sigui tant dura i t'acompanyen , sobretot quan fa més pujada. Gent nova que et sorprèn que t’ajuda, que vol el millor per tu i que passa per davant de molts “amics” que feien el camí amb tu fa anys i que ara han deixat de caminar.

Però el camí  es llarg i no s'acaba ,   tens clar que necessitaves agafar-lo i que cal continuar caminant.
I busques i segueixes endavant, camines al costat d'algú que ha decidit fer-lo  amb tu, algú que et fa caminar més ràpid que et fa el camí més planer i que t'ajuda a veure els colors dels arbres, i que et fa continuar amb il.lusió per acabar el camí.

Aquest és el meu camí,  amb penes , amb moltes llàgrimes amb molts mals moments, però també amb moltes ganes amb molta il·lusió i amb moltes esperances de que el camí sigui el correcte. Jo l’he triat, jo el vull gaudir i jo vull que tothom tingui el camí que es mereix a la vida.
I sempre seràs benvingut/da ,  en el meu camí hi cap tothom , tothom que vulgui caminar , mirar endavant i acompanyar-nos en aquest nou viatge.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada