A vegades
la vida et porta per camins per llocs pels que mai hi pensaves anar.
Et desvies del camí marcat del que ens han
dit que es el correcte i en el meu cas no ho fas perquè no t'agradi o no
t'agradin les persones que hi caminen per ell.
N' agafes un altre intentant buscar nous reptes ,
noves il·lusions, creus que cal fer-ho tot i els problemes que això comporta i
que a la llarga serà el millor tant per tu com per la gent que ha caminat al
llarg d’aquests anys amb tu.
De totes maneres
et fa por canviar de camí, et fa respecte deixar moltes coses al darrera i tot
i que saps que hi trobaràs moltes pedres , molts entrebancs , alces la mirada
mires endavant i segueixes caminant, ho necessites.
Tot i això no deixes de banda la gent que hi ha al
darrera, pateixes, els estimes et preocupes i vols que estiguin el millor
possible. El sentit de culpa per agafar aquest nou camí fa que moltes vegades deixis
de caminar.
Necessites un corriol que uneixi els dos camins, per si
cal córrer i ajudar sempre que ho necessitin i vols que el seu camí sigui el més
planer possible tot i les adversitats.
També hi trobes gent que s'incorpora al camí, gent nova
que no coneixies i que t'ajuden a que la ruta no sigui tant dura i t'acompanyen
, sobretot quan fa més pujada. Gent nova que et sorprèn que t’ajuda, que vol el
millor per tu i que passa per davant de molts “amics” que feien el camí amb tu
fa anys i que ara han deixat de caminar.
Però el
camí es llarg i no s'acaba , tens clar que necessitaves agafar-lo i que cal
continuar caminant.
I busques i segueixes endavant, camines al costat d'algú
que ha decidit fer-lo amb tu, algú que
et fa caminar més ràpid que et fa el camí més planer i que t'ajuda a veure els
colors dels arbres, i que et fa continuar amb il.lusió per acabar el camí.
Aquest és
el meu camí, amb penes , amb moltes llàgrimes
amb molts mals moments, però també amb moltes ganes amb molta il·lusió i amb
moltes esperances de que el camí sigui el correcte. Jo l’he triat, jo el vull
gaudir i jo vull que tothom tingui el camí que es mereix a la vida.
I sempre
seràs benvingut/da , en el meu camí hi
cap tothom , tothom que vulgui caminar , mirar endavant i acompanyar-nos en
aquest nou viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada