A la Maria cal controlar-la, la seva diabetis es una "putada", un dia alta després tenim una baixada, etc...
En Marc fa dies que no es queixa de res, toquem fusta!
Es cert tinc tres nens i les possibilitats s'incrementen però, quin pare no pateix pels seus fills?
Al moment que tens un nen el cor dels pares patidors com jo bateguen més ràpid, cada dia és un patir i només vius pensant i patint perquè ells estiguin be.
Potser soc massa exagerat, potser si però tal i com diu el Jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud; niños pequeños problemas pequeños, niños grandes problemas mas grandes i niños más grandes problemas más grandes .
Molts problemes es cert, es barallen entre ells, la casa a vegades sembla la selva, et contesten, uffff a vegades et posen dels nervis , però tenen moments increibles i que cal gaudir profundament.
Tens fills i la vida et canvia es cert, però el sentiment d'estima que es té per un fill es una cosa que no es pot explicar en paraules.
Ara escric això perquè ja dormen i estic solet i tranquil al sofá potser demà al matí quan torni a començar la "guerra" potser m'estiraré dels cabells ( cosa difícil) i pensaré que "cony" he escrit, però els seguiré estimant de la mateixa manera.
