VIU i DISFRUTA DEL MOMENT

Quantes vegades ens han dit " viu i disfruta del moment"! "No deixis per demà el que puguis fer avui"! I si, sabem que és veritat que tenen raó quan ens ho diuen , que els dies i la vida passen a un ritme tan ràpid que ens deixem moltes coses pel camí., que gaudim poc de les coses que ens envolten i que volem fer grans coses i moltes vegades oblidem aquelles petites del dia a dia i que realment són molt importants ( una abraçada, un gest, una paraula , un detall). Desgraciadament acostumem a valorar molt més les coses quan ens toca una desgracia de ben a prop, quan perdem un familiar , un amic, un company quan tenim problemes o estem malament amb algú proper o quan els nens ens fan patir. Llavors ens adonem que en un moment et canvia la vida i que cal aprofitar i gaudir de cada segon. Quantes vegades sembla que el dia es torna negre i que no tenim ganes de res , que som una porqueria i que no servim per res, que ens passaríem el dia a casa sense que ningú ens pregunti o ens molesti, que ningú ens estima o que no tenim amics que s'interessin per nosaltres. Però segur que no és així, la vida té coses genials i que moltes vegades no valorem , coses insignificants que ens poden fer feliços i sorpreses inesperades que t'omplen i que et fan la vida més genial. El retrobar-te amb algú que t'estima, sortir i riure amb els amics, compartir amb els teus , jugar amb els nens, i moltes coses que segur que ens fan la vida millor i més agradable. No escric això per intentar convèncer a ningú si no potser per intentar convencem a mi mateix i mirar de gaudir i no patir tant per les coses, perquè tot això que he escrit ho penso sincerament , el problema es saber fer-ho i crec que no és gens fàcil. En els darrers anys he patit patacades grosses i sorpreses genials, moments dolents i moments increïbles. I així és la vida i cal gaudir-la el millor que puguem i agraïr a tots els que ens estimen a cada moment.

LA TRAILWALKER D'INTERMÓN OXFAM.

La Intermón Oxfam trailwalker és una prova solidària que aquest passat 5/6 de maig s'ha celebrat en terres gironines, amb sortida d'Olot i arribada a Sant Feliu de Guíxols.

Jo he tingut la responsabilitat i l'honor de coordinar l'arribada a la nostra població i la veritat és que tot i que ha estat dur, moltes hores molts nervis perquè tot funcionés correctament només puc dir que ha estat una experiència única i molt gratificant.
Si això ho dic jo que senzillament he fet que treballar una miqueta  m'imagino el grau de satisfacció de les més de 1700 persones que van caminar 100 km per col·laborar en aquesta causa . Em poso a la seva pell i entenc perfectament les llàgrimes les abraçades a la línia d'arribada. Unes llàgrimes que significaven esforç, satisfacció i segur que moltes coses més, totes aquestes persones són uns autèntics campions i mereixen la més gran de les felicitacions.
Però també cal felicitar als més de 450 voluntaris que van col·laborar i jo egoistament vull fer-ho amb els 80 aproximadament que van participar a Sant Feliu i que van aconseguir que la gent que ens va visitar marxés ( crec jo) molt satisfeta dels ganxons i de les ganxones. I també , com no , a totes les entitats que van col·laborar ( que van ser moltes) i que van aconseguir fer de l'arribada una gran festa.

Un cop acabada aquesta prova i després de veure la sol·lidaritat de la gent et venen ganes de fer, d'organitzar, de participar, de fer el que calgui per poder ajudar en el que sigui a la gent que ho necessita. Necessitem moltes trailwalker, molts programes com la Marató o moltes jornades sol·lidàries perquè realment hi ha molta gent necessitada al món.

Ja us dic molta feina , moltes hores, molts nervis ( jo que soc patidor crec que vaig perdre els quatre cabells que tenia) però un gran resultat tant en l'aspecte econòmic per la gran recaptació d'intermón com per l'aspecte humà que van demostrar tots els participants.

Doncs res avui tenia ganes d'escriure que fa la tira que no escric en el meu bloc i tenia ganes de reflexar el meu pensament sobre aquest esdeveniment. Tant de bo el proper any el puguem repetir a la nostra Ciutat!!

EL PREU DE SER ELS PRIMERS

Corea del Sud obté les millor puntuacions en l'estudi de referència mundial sobre educació, l'informe Pisa. Com ho aconsegueix?

Aquest era el títol del darrer 30 minuts, que ens oferia com aquests joves coreans arriben a ser els millors.

I ho aconseguien amb tècniques militars, amb clases privades un cop sortien de les escoles , amb nens que estudiaven més de 10 hores diàries.

I la felicitat d'aquests nens? Val la pena ser els millors i pagar aquest peatge?

Nenes que declaraven que ploraven durant moltes hores, nenes que mai podien sortir amb les seves amigues, l'increible nivell de suicidis , els sorprenia que joves d'altres països quan sortien de l'escola tenien temps per jugar, val la pena tot això? jo personalment crec que no.

Jo vull que els meus fills estudíïn i siguin intel·ligents clar que si, però vull que juguin, vull que facin esport, vull que surtin amb els seus amics, vull que siguin felicos i que ells mateixos puguin decidir en un moment de la seva vida el que volen fer i els que els agrada, jo intentaré ajudar-los no imposar-los i la veritat és que les tècniques coreanes no van en la meva manera de fer ni de pensar.

Senzillament és la meva opinió.