EL CAMÍ CORRECTE

A vegades la vida et porta per camins per llocs pels que mai hi pensaves anar.

Et desvies del camí marcat  del  que ens han dit que es el correcte i en el meu cas no ho fas perquè no t'agradi  o no t'agradin les persones que hi caminen per ell.

N' agafes un altre  intentant buscar nous reptes , noves il·lusions, creus que cal fer-ho tot i els problemes que això comporta i que a la llarga serà el millor tant per tu com per la gent que ha caminat al llarg d’aquests anys amb tu.

 De totes maneres et fa por canviar de camí, et fa respecte deixar moltes coses al darrera i tot i que saps que hi trobaràs moltes pedres , molts entrebancs , alces la mirada mires endavant i segueixes caminant, ho necessites.

Tot i això no deixes de banda la gent que hi ha al darrera, pateixes, els estimes et preocupes i vols que estiguin el millor possible. El sentit de culpa per agafar aquest nou camí fa que moltes vegades deixis de caminar.

Necessites un corriol que uneixi els dos camins, per si cal córrer i ajudar sempre que ho necessitin i vols que el seu camí sigui el més planer possible tot i les adversitats.

També hi trobes gent que s'incorpora al camí, gent nova que no coneixies i que t'ajuden a que la ruta no sigui tant dura i t'acompanyen , sobretot quan fa més pujada. Gent nova que et sorprèn que t’ajuda, que vol el millor per tu i que passa per davant de molts “amics” que feien el camí amb tu fa anys i que ara han deixat de caminar.

Però el camí  es llarg i no s'acaba ,   tens clar que necessitaves agafar-lo i que cal continuar caminant.

I busques i segueixes endavant, camines al costat d'algú que ha decidit fer-lo  amb tu, algú que et fa caminar més ràpid que et fa el camí més planer i que t'ajuda a veure els colors dels arbres, i que et fa continuar amb il.lusió per acabar el camí.

Aquest és el meu camí,  amb penes , amb moltes llàgrimes amb molts mals moments, però també amb moltes ganes amb molta il·lusió i amb moltes esperances de que el camí sigui el correcte. Jo l’he triat, jo el vull gaudir i jo vull que tothom tingui el camí que es mereix a la vida.

I sempre seràs benvingut/da ,  en el meu camí hi cap tothom , tothom que vulgui caminar , mirar endavant i acompanyar-nos en aquest nou viatge.

EL MEU 11 DE SETEMBRE

11 de setembre, m'aixeco al matí i marxo a caminar per la muntanya.
Vaig tot sol, acompanyant del telèfon que l'utilitzo com a transistor, i avui no escolto música.
He sintonitzat RAC1 i escolto en Jordi Basté que explica com la gent de Girona, de Lleida, d'on sigui es mobilitza.
Com les àrees de serveis estan plenes i l'autopista comença a treure fum de gent amb estelades que fan sonar la seva botzina al passar.
M'emociono sobretot al escoltar les paraules de la gent gran, gent de 70-80 i fins i tot 90 anys que malgrat estar fotuts i tenir poco mobilitat aquesta tarda s'agafaran la ma a la cadena. Gent que recorda sobretot a familiars seus que avui ja no hi són.
Sort que vaig sol, perquè no puc dissimular els meus ulls plorosos i sort que fa un dia tapat , així no trobo massa gent.

Jo en principi avui no hi aniré a la cadena, perquè he d'estar amb els meus tres fills i potser plourà però la veritat es que cada vegada en tinc més ganes.
Arribo de caminar i miro d'engrescar-los.
Perquè no anem a la via catalana i acompanyem a la mama? ufff quin rotllo, vols dir? serà un pal tanta estona drets. I si plou?
Però mica en mica els vaig engrescant i ja veig com un dels tres marxa a la seva habitació i torna amb una samarreta de color groc, això va be. Al cap d'una estona ja els tinc a tots tres amb samarreta groga i senyera al coll.
Dinem ràpid i enfilem tots cap a Caldes, al lloc on ens toca als de Sant Feliu. Durant el trajecte continuem escoltant RAC1, tot i que els nens estan una mica enfadats perquè avui no escolten els 40 principales, però els explico i fins i tot s'enganxen amb el que escolten i saluden per la carretera a tots els que porten senyera o estelada.
Al arribar crec que tots quedem impressionats amb la gentada que hi ha, tothom vestit de groc, gent gran, gent petita, famílies senceres. Tot en un ambient festiu, ni una mala paraula per ningú .
En el tram de Sant Feliu hi ha tot el poble!! mare meva no pares de saludar perquè hi falta poca gent.
Fem l'onada, cridem independència, fem fotografies,  saludem als helicòpters, ballem amb els amics de percussió ganxona i finalment a les 17'14 ens donem la ma.
No cridem, ni llencem bombes ni insultem a ningú, senzillament ens donem la ma per demostrar al món com és el poble català.
Acabem la cadena , cantem els segadors i marxem encara impressionats pel que hem viscut. Els nens potser encara no se n'adonen  però segur que sempre ho recordaran.
Marxem cap al cotxe i sintonitzem de nou RAC1 , ufffff a la tornada tampoc hi ha 40 principales!
I ens tornem a emocionar perquè de ben segur que amb la nostra petita aportació amb la nostra petita presència  hem col·laborat i em demostrat que volem ser un país lliure i que només demana aquest dret.
I crec que ja es hora que ens entenguin i que ens respectin com nosaltres respectem  als que tenen opinions diferents.
No sé si és per les emocions perquè estic cansat  però a les 10 soc al llit ( fa anys que no hi vaig tant aviat) i per la nit segueixo somiant i ho veig tot groc i vermell , els colors de la senyera, però també verd molt verd el color de l'esperança.
I el dia 12 vaig a treballar i em torno a emocionar escoltant RAC 1. Les paraules d'en Basté a les 8 explicant la història de la iaia que va a la cadena em fan tornar a mullar els ulls. Deu ser que darrerament estic molt tou i sensible!!

VISCA CATALUNYA

AJUDA PER FAMILIA SENSE NOM

Hi ha dies com avui que em dona per escriure.
Potser el més llògic és que fes el meu diari o el meu bloc de notes , en cap cas sembla que el més normal sigui compartir els meus pensaments amb vosaltres.
Dic això i segueixo escrivint tot i que després me n'arrepenteixo de fer-vos partícips de les meves impressions perquè tal i com un dic són meves i ningú n'hauria de fer res.

Però sabeu que passa? moltes vegades tens necessitat d'explicar, d'obrir-te , de saber que algú a l'altre costat de la pantalla s'interessa pel que escrius, i això em passa a mi. En certa part m'agrada saber que algú llegeix les meves "tonteries".
I també penses que hi ha molta gent a darrera la pantalla que són amics teus i que valoren les teves paraules, que saben com ets i que en cap cas et jutgen per un fet per una decisió , són amics teus i punt , a les verdes i a les madures. T'entenen, són allà i mai pregunten més del compte per no empipar, són allà per si tu els hi vols explicar.

No són el típic personatge que viu constantment pendent de la resta del món, de les darreres xafarderies, de trobar-se amb els amics o amigues per criticar i deixar a parir a la resta del món,  que et controlen quan passes pel carrer i parlen en veu baixa al seu amic o amiga després de repasar-te de caps a peus.

Aquest personatge , molt típic en els dies que vivim i que cada dia és més extens  , hauria de reflexionar i veure tot el que té al seu voltant i si és feliç amb la seva vida i amb tot el que l'envolta.
I després de reflexionar seriosament amb ell mateix si veu que aquest "fotrem de tothom" li agrada, doncs que continui !!!!! si així  és feliç que no descansi, de veritat, que critiqui, que controli, el món necessita de gent feliç.
 Però que entengui una cosa, que la resta també podem opinar d'ells i fins i tot jo avui m'atreveixo a "etiquetar-los", una cosa que no faria mai amb ningú. Perquè qui soc jo per opinar d'altres persones?
Però deixeu-me que avui ho faci i que els hi busquem algun nom per aquesta família de personatges tan divertida i simpàtica.
Li podriem posar molt noms  "tocawebs", "criticagent", "criticasaurius", "controlatodus". La veritat és que no soc gaire bo ni original amb els noms així que us demano ajuda per veure si trobem el nom adequat i  els podem englobar en una mateixa família per  fer-los més contents i feliços.

Què faríem sense ells? la vida seria molt aburrida i els necessitem, així que gràcies per existir i després de llegir el meu missatge, mireu per la finestra, controleu els veïns a veure que fan o truqueu als amics/amigues per explicar les darreres novetats. Ahhhhhh jo no us explicaré el que faré avui , si voleu saber coses us ho curreu una miqueta que només faltaria donar-vos pistes.

I els que no sou d'aquesta família perdoneu per la parrafada, a vegades necessito d'aquesta estona per dir quatre xorrades i sentir-me una miqueta millor.

Una abraçada per tots/es!!

LA DIABETES JUNIOR CUP 2013

El passat mes de juny, els dies 22 i 23 la meva filla Maria va participar en la diabetis junior cup que es va celebrar a Madrid.

Durant 2 dies 80 nens de tota Espanya van participar en un campionat de futbol 7 a la Ciudad de las Rozas, lloc on es concentra la selecció espanyola.

Els Bufalos, els tigres, els ossos, etc. ( noms que tenien els equips) van gaudir d'un cap de setmana per ells increïbles, on us asseguro que el menys important era qui guanyava o qui era el més destacat. Aquí no hi havien Cristianos Ronaldos ni Messis, aquí jugava en Nacho que es punxava insulina 4 vegades al dia , la Maria que ho feia 5 vegades o en Pedro que normalment tenia baixades de sucre.

Tot va ser excel·lent, la organització increïble, les instal·lacions,  el sopar que ens van fer al Santiago Bernabeu amb la presència d'en Florentino Perez ( això va ser més dur per un culé com jo) , però el més important era veure com la meva filla es feia amiga d'una noia de Madrid com parlava de la seva enfermetat amb un noi de Saragossa o com els pares ens relacionaven i miràvem uns als altres d’ajudar-nos i donar-nos consells ( menja aquestes galetes que tenen menys hidrats o el meu fill es punxa aquesta insulina, el meu porta bomba ...).

La veritat és que es va fer curt, tot va passar molt ràpid però aquesta convivència tant pels nens com pels pares ha sigut el millor màster , la millor conferència o el millor curs que hem fet des de que la Maria va començar amb la diabetis als 5 anys.

I també com no, un premi, un just premi a nens que viuen pendents de les seves punxades d'insulina, dels seus nivells de glucosa a la sang, de si poden menjar el mateix que els seus germans o amics. 

Durant dos dies tots van ser iguals, però per nosaltres sempre són iguals, o millor dit millors , molt millors!!.

Gràcies als organitzadors i a la gent que va fer possible aquest premi per aquests 80 nens que tenen una experiència més per explicar d'un cap de setmana genial.

VOLEU JUGAR? SEGON JOC

Us deixo el segon joc que penjo al meu blog. A petició del grup de directors de Puigcerdà us adjunto el joc dels animals cecs.

Espero que us agradi i que hi jugueu!!

NOM DEL JOC: ELS ANIMALS CECS  

MATERIAL  1 Mocador per jugador

DESCRIPCIÓ DEL JOC:

En una granja tenim diferents animals i a la nostre tenim gossos, gats, ovelles, vaques, gallines, etc.. El que passa es que a la nostra granja aquests animals son cecs  i pel soroll que fan han de trobar el seu grups ( 5 gossos, 5 gallines, etc..)

Així que el monitor  diu a l’orella a  cada jugador l’animal que ha de fer (el soroll). 

Un cop tots els jugadors ho tenen clar la granja es posa en moviment i tothom ha de trobar el seu grup ( les 5 vaques, les 5 gallines, els 5 gossos,etc..) Un cop trobem a la nostra companya gallina anem plegats de la ma a buscar la resta de gallines i així cadascú amb el seu animal.

 El primer grup d’animals que fa el grup complert guanya.

VOLEU JUGAR?

Fa ja uns quants anys que vinc ensenyant jocs als diferents alumnes dels cursos de monitor que organitza l'Escola de l'Empordà.

Molts d'ells sempre pregunten on poden trobar els jocs que fem a classe, així que avui m'he decidit a utilitzar el meu blog per començar a penjar-ne algun. Si us sembla bé  i tenen bona acollida en penjaré més.

Comencem amb un joc de presentació, normalment el primer que faig sempre en tots els cursos.

Espero que us agradi!

NOM DEL JOC  CISTELL DE FRUITES                       

 MATERIAL--------

DESCRIPCIÓ DEL JOC

Tots els participants es col·loquen en rotllana asseguts  en una cadira.

Una de les persones para , es col·loca al centre i assenyala  a  un dels participants. Si li diu TARONJA TARONJA, el noi/a li ha de contestar dient el nom de la persona que té asseguda a la dreta, si li diu LLIMONA, LLIMONA haurà de contestar amb el nom de la persona que té a l’esquerra, si diu MADUIXA MADUIXA , dirà el seu propi  i nom i si diu  CISTELL DE FRUITES, tothom ha de canviar de cadira . La persona que para ha d’intentar seure i la persona que es quedi sense cadira para i es col·loca al centre.