Les festes de Nadal no han estat mai les meves festes preferides.
No m'agrada l'excés que fem aquests dies tant en regals, en menjar, etc.. i més quan en aquests moments hi ha tanta gent que ho passa malament.
Són festes familiars , on es troba molt a faltar els que no hi són i aquest any seran especialment dures per la nostra família. Trobarem molt a faltar a tots els que ja han marxat però la figura del meu germà serà la que trobaré més a faltar, les seves bromes les seves cançons, ufff.....serà especialment dur.
Però no puc estar trist perquè tinc tres nens que viuen aïllats de tot i només pensen en el tió, en els reis, en estar amb els seus cosins. Veure les seves cares i la seva il·lusió és la única cosa que pot animar aquestes festes i espero que així sigui.
De totes maneres i si voleu que us digui la veritat ja m'agradaria que haguessin passat, no per això puc deixar de desitjar-vos un bon Nadal i un bon any 2012 a tothom, esperem que molt millor que el 2011.
dijous, 8 de desembre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
ELS AMICS DEL FACEBOOK
Actualment tinc més de 750 amics al facebook!!
Quina tonteria diuen, si segur que n'hi ha que no has parlat mai amb ells i que no saps ni la cara que fan. Potser si penso, però voleu que us digui una cosa , estic molt content de tenir tanta gent a la meva llista perquè això vol dir que poc o molt tenen alguna consideració cap a la meva persona.
Segur que hi ha gent a la que els caic be ( espero, si no quin desastre), d'altres que em coneixen de "vista", d'altres als que he fet de profe ja sigui a la meva època de l'Estació , del Gaziel o ara a l'Escola e l'Empordà, companys de futbol, gent a la que he entrenat, gent de la feina també gent que segur no tenen molta simpàtia cap a la meva persona, segur que hi ha de tot.
Però voleu que us digui una cosa, aniria amb tots i cadascú del personatges d'aquesta llista a fer un café i xerrar. Parlaríem segur de coses diferents , batelletes del "Gaziel" (amb els companys de classe) , d'aquell partit que vam jugar tan increiblement amb els "futboleros", de les voltes que els feia fer corrent als meus ex-alumnes de l'Estació (no sabeu com m'agrada seguir en contacte amb vosaltres), dels jocs que vam fer l'altre dia a la casa de colònies, i als que no caic be els pagaria el café per començar a canviar la seva opinió cap a mi, jaja.
Així que moltes gràcies i si algun dia us puc ajudar en alguna cosa, ja sabeu que aquí teniu un amic! Moltes gràcies i estem en contacte!!
Quina tonteria diuen, si segur que n'hi ha que no has parlat mai amb ells i que no saps ni la cara que fan. Potser si penso, però voleu que us digui una cosa , estic molt content de tenir tanta gent a la meva llista perquè això vol dir que poc o molt tenen alguna consideració cap a la meva persona.
Segur que hi ha gent a la que els caic be ( espero, si no quin desastre), d'altres que em coneixen de "vista", d'altres als que he fet de profe ja sigui a la meva època de l'Estació , del Gaziel o ara a l'Escola e l'Empordà, companys de futbol, gent a la que he entrenat, gent de la feina també gent que segur no tenen molta simpàtia cap a la meva persona, segur que hi ha de tot.
Però voleu que us digui una cosa, aniria amb tots i cadascú del personatges d'aquesta llista a fer un café i xerrar. Parlaríem segur de coses diferents , batelletes del "Gaziel" (amb els companys de classe) , d'aquell partit que vam jugar tan increiblement amb els "futboleros", de les voltes que els feia fer corrent als meus ex-alumnes de l'Estació (no sabeu com m'agrada seguir en contacte amb vosaltres), dels jocs que vam fer l'altre dia a la casa de colònies, i als que no caic be els pagaria el café per començar a canviar la seva opinió cap a mi, jaja.
Així que moltes gràcies i si algun dia us puc ajudar en alguna cosa, ja sabeu que aquí teniu un amic! Moltes gràcies i estem en contacte!!
dijous, 1 de setembre del 2011
ELS FILLS
Ahir el meu fill petit es va fer un important trau al cap, cinc puntets i cap a casa.
A la Maria cal controlar-la, la seva diabetis es una "putada", un dia alta després tenim una baixada, etc...
En Marc fa dies que no es queixa de res, toquem fusta!
Es cert tinc tres nens i les possibilitats s'incrementen però, quin pare no pateix pels seus fills?
Al moment que tens un nen el cor dels pares patidors com jo bateguen més ràpid, cada dia és un patir i només vius pensant i patint perquè ells estiguin be.
Potser soc massa exagerat, potser si però tal i com diu el Jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud; niños pequeños problemas pequeños, niños grandes problemas mas grandes i niños más grandes problemas más grandes .
Molts problemes es cert, es barallen entre ells, la casa a vegades sembla la selva, et contesten, uffff a vegades et posen dels nervis , però tenen moments increibles i que cal gaudir profundament.
Tens fills i la vida et canvia es cert, però el sentiment d'estima que es té per un fill es una cosa que no es pot explicar en paraules.
Ara escric això perquè ja dormen i estic solet i tranquil al sofá potser demà al matí quan torni a començar la "guerra" potser m'estiraré dels cabells ( cosa difícil) i pensaré que "cony" he escrit, però els seguiré estimant de la mateixa manera.
dijous, 18 d’agost del 2011
EL REALISIMO
Ahir per la nit vaig asseure al sofá de casa preparat per veure per guadir d'un esport que m'encanta i més encara que es tracta d'un Barça-Madrid. Us he de dir que soc culé de tota la vida i potser els meus comentaris no semblin del tot imparcials però us asseguro que els faig sense la passió d'un "forofo" i si amb la visió d'una persona que gaudeix d'aquest maravellós esport.
Doncs la nit prometia, a més a les 23 hores això volia dir que els nens ja dormien i podia veure el partit amb tota la tranquilitat del món. Comença el partit i el Madrid és més fort a l'inici amb una molt bona pressió i posant amb moltes dificultats al Barça. Els visitants tenen més la pilota i més ocasions però una genialitat de Messi i de Don Andrés fa pujar 1-0 al marcador. Pocs minuts després el Madrid empata amb un gol de Cristiano Ronaldo i poc abans del descans el millor torna a fer una genialitat per aconseguir el 2-1. Fins aquí tot mes o menys normal i dic més o menys perquè no entenc que tota l'estona els jugadors blancs només facin que queixar-se i queixar-se, jugadors com Iker Casillas pel que sento o potser sentia un gran respecte no para de parlar i demostrar que l'entorn Mourinia també li ha afectat a ell.
Al segon temps menys futbol i més agressivitat, incomprensible que un bon jugador i el que podia ser un bon central es converteixi en nen un enfadat, un jugador al que se li fonen els ploms i un perill dins el camp. Demostra que el que va fer el dia del Getafe i que li va costar una bona sanció no va ser flor d'un dia i que és un jugador que penso que té una perillosa enfermetat.
Després del 2-2 ( un resultat que crec que feia justicia al bon joc del Madrid) i quan semblava que la prorroga era inevitable va tornar a sortir el número 1, el millor jugador del món i tota la furia dels que no saben perdre va tornar a sortir.
Entrada fora de lloc del senyor Marcelo, dit a l'ull d'un senyor que teòricament hauria de ser un exemple i tota la història d'incidents que m'imagino que ja heu vist. IMPRESENTABLE !
I la meva emprenyada més gran arriba després del partit quan hi ha gent que intenta justificar el que per mi és injustificable. Cadenes de televisió que no posen totes les imatges, comentaris de gent que diuen el primer que el passa pel cap i que generen tanta violència com la del senyor Mourinho, etc, etc ... I jo pregunto que ha fet malament el Barça? tenir el millor equip del món, fer el millor futbol? tenir respecte pels jugadors, arbitres, etc... que hem fet malament?
Avui escolto les noticíes i la gran majoria d'afeccionats del Madrid està a mort amb el seu entrenador, i m'imagino que el seu president deu ser un d'aquests perquè no ha dit res negatiu envers la gran actuació del seu "treballador". Estem tots sonats?
Valorem més les actituds , comentaris , grolleries que el bon joc, que el respecte?
Un club senyor com el Madrid està quedant pel terra amb tot el que està fent i està demostrant que en futbol com en qualsevol joc no tot s'hi val i que el millor que faria seria fer fora al magnífic entrenador que tenen i posar persones amb valors i educació que segur que els tenen . A mi em van ensenyar que per guanyar calia saber perdre i ara mateix el Real Madria no ho sap fer.
Doncs la nit prometia, a més a les 23 hores això volia dir que els nens ja dormien i podia veure el partit amb tota la tranquilitat del món. Comença el partit i el Madrid és més fort a l'inici amb una molt bona pressió i posant amb moltes dificultats al Barça. Els visitants tenen més la pilota i més ocasions però una genialitat de Messi i de Don Andrés fa pujar 1-0 al marcador. Pocs minuts després el Madrid empata amb un gol de Cristiano Ronaldo i poc abans del descans el millor torna a fer una genialitat per aconseguir el 2-1. Fins aquí tot mes o menys normal i dic més o menys perquè no entenc que tota l'estona els jugadors blancs només facin que queixar-se i queixar-se, jugadors com Iker Casillas pel que sento o potser sentia un gran respecte no para de parlar i demostrar que l'entorn Mourinia també li ha afectat a ell.
Al segon temps menys futbol i més agressivitat, incomprensible que un bon jugador i el que podia ser un bon central es converteixi en nen un enfadat, un jugador al que se li fonen els ploms i un perill dins el camp. Demostra que el que va fer el dia del Getafe i que li va costar una bona sanció no va ser flor d'un dia i que és un jugador que penso que té una perillosa enfermetat.
Després del 2-2 ( un resultat que crec que feia justicia al bon joc del Madrid) i quan semblava que la prorroga era inevitable va tornar a sortir el número 1, el millor jugador del món i tota la furia dels que no saben perdre va tornar a sortir.
Entrada fora de lloc del senyor Marcelo, dit a l'ull d'un senyor que teòricament hauria de ser un exemple i tota la història d'incidents que m'imagino que ja heu vist. IMPRESENTABLE !
I la meva emprenyada més gran arriba després del partit quan hi ha gent que intenta justificar el que per mi és injustificable. Cadenes de televisió que no posen totes les imatges, comentaris de gent que diuen el primer que el passa pel cap i que generen tanta violència com la del senyor Mourinho, etc, etc ... I jo pregunto que ha fet malament el Barça? tenir el millor equip del món, fer el millor futbol? tenir respecte pels jugadors, arbitres, etc... que hem fet malament?
Avui escolto les noticíes i la gran majoria d'afeccionats del Madrid està a mort amb el seu entrenador, i m'imagino que el seu president deu ser un d'aquests perquè no ha dit res negatiu envers la gran actuació del seu "treballador". Estem tots sonats?
Valorem més les actituds , comentaris , grolleries que el bon joc, que el respecte?
Un club senyor com el Madrid està quedant pel terra amb tot el que està fent i està demostrant que en futbol com en qualsevol joc no tot s'hi val i que el millor que faria seria fer fora al magnífic entrenador que tenen i posar persones amb valors i educació que segur que els tenen . A mi em van ensenyar que per guanyar calia saber perdre i ara mateix el Real Madria no ho sap fer.
dissabte, 13 d’agost del 2011
EN MARC JA TÉ 6 ANYS!
Com passa el temps deu meu! avui en Marc fa 6 anys.
Recordo que un dia com avui fa 6 anys a la nostra Ciutat actuaba en Joan Manel Serrat i jo fins darrera hora vaig insistir a la meva dona per anar-hi, sort que ella va tenir més seny que jo i no vam comprar les entrades. A l'hora de l'actuació ja erem a la clínica i una miqueta més tard va nèixer en Marc el meu segon fill.
Com us deia avui és el seu cumple i de molt petit que té una autèntica bogeria pels animals i en especial pels cavalls. Doncs aquest matí i per sorpresa hem agafat el cotxe i ens hem dirigit a la veina població de Llagostera on ens esperaven a la hípica cavall de mar.
Desprès de respatllat, pentinar i preparar els cavalls en Marc i la Maria han pujat a la Nina i en bocagrossa i han disfrutat d'un matí diferent i sobretot per en Marc molt especial.
Veure les seves cares d'alegria al pujar al cavall i trotar amb ell no té preu , de ben segur que en Marc recordarà el dia que va els 6 anys.
Moltes felicitats !
divendres, 12 d’agost del 2011
INICI DEL BLOC
Molt bones a tothom!!
Avui dia 12 d'agost escric per primera vegada en aquest bloc.
Darrerament tinc ganes d'escriure, d'expressar el que sento i penso que aquest bloc pot ser una bona finestra per fer-ho.
Aquí explicaré coses que em vinguin de gust explicar sobre la meva vida, tot i que la meva vida no es tant apasionant com alguns personatges del Cor. Per tant si busqueu exclusives no us recomano la meva pàgina.
I les meves primeres paraules en aquest mitjà només poden ser d'agraiment per tota la gent que ahir dia 11 va participar en l'homenatge al meu germà. Moltes gràcies als assistents, moltes i moltes gràcies a tots els grups i cantants que hi van participar, però sobretot deixeu-me que doni les gràcies al meu germà. Gràcies per ser com era , gràcies per les teves complicitats, per les teves bromes per tot el que vaig aprendre de tu en aquesta teva curta vida.
Segur que ahir va estar seguint la cantada amb un altre gran Pepe el meu oncle i tots dos amb un gintonic a la mà van cantar totes les cançons que els seus amics els van dedicar.
Moltes gràcies a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)