Vaig tot sol, acompanyant del telèfon que l'utilitzo com a transistor, i avui no escolto música.
He sintonitzat RAC1 i escolto en Jordi Basté que explica com la gent de Girona, de Lleida, d'on sigui es mobilitza.
Com les àrees de serveis estan plenes i l'autopista comença a treure fum de gent amb estelades que fan sonar la seva botzina al passar.
M'emociono sobretot al escoltar les paraules de la gent gran, gent de 70-80 i fins i tot 90 anys que malgrat estar fotuts i tenir poco mobilitat aquesta tarda s'agafaran la ma a la cadena. Gent que recorda sobretot a familiars seus que avui ja no hi són.
Sort que vaig sol, perquè no puc dissimular els meus ulls plorosos i sort que fa un dia tapat , així no trobo massa gent.
Jo en principi avui no hi aniré a la cadena, perquè he d'estar amb els meus tres fills i potser plourà però la veritat es que cada vegada en tinc més ganes.
Arribo de caminar i miro d'engrescar-los.
Perquè no anem a la via catalana i acompanyem a la mama? ufff quin rotllo, vols dir? serà un pal tanta estona drets. I si plou?
Però mica en mica els vaig engrescant i ja veig com un dels tres marxa a la seva habitació i torna amb una samarreta de color groc, això va be. Al cap d'una estona ja els tinc a tots tres amb samarreta groga i senyera al coll.
Dinem ràpid i enfilem tots cap a Caldes, al lloc on ens toca als de Sant Feliu. Durant el trajecte continuem escoltant RAC1, tot i que els nens estan una mica enfadats perquè avui no escolten els 40 principales, però els explico i fins i tot s'enganxen amb el que escolten i saluden per la carretera a tots els que porten senyera o estelada.
Al arribar crec que tots quedem impressionats amb la gentada que hi ha, tothom vestit de groc, gent gran, gent petita, famílies senceres. Tot en un ambient festiu, ni una mala paraula per ningú .
En el tram de Sant Feliu hi ha tot el poble!! mare meva no pares de saludar perquè hi falta poca gent.
Fem l'onada, cridem independència, fem fotografies, saludem als helicòpters, ballem amb els amics de percussió ganxona i finalment a les 17'14 ens donem la ma.
No cridem, ni llencem bombes ni insultem a ningú, senzillament ens donem la ma per demostrar al món com és el poble català.
Acabem la cadena , cantem els segadors i marxem encara impressionats pel que hem viscut. Els nens potser encara no se n'adonen però segur que sempre ho recordaran.
Marxem cap al cotxe i sintonitzem de nou RAC1 , ufffff a la tornada tampoc hi ha 40 principales!
I ens tornem a emocionar perquè de ben segur que amb la nostra petita aportació amb la nostra petita presència hem col·laborat i em demostrat que volem ser un país lliure i que només demana aquest dret.
I crec que ja es hora que ens entenguin i que ens respectin com nosaltres respectem als que tenen opinions diferents.
No sé si és per les emocions perquè estic cansat però a les 10 soc al llit ( fa anys que no hi vaig tant aviat) i per la nit segueixo somiant i ho veig tot groc i vermell , els colors de la senyera, però també verd molt verd el color de l'esperança.
I el dia 12 vaig a treballar i em torno a emocionar escoltant RAC 1. Les paraules d'en Basté a les 8 explicant la història de la iaia que va a la cadena em fan tornar a mullar els ulls. Deu ser que darrerament estic molt tou i sensible!!
VISCA CATALUNYA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada