El passat mes de juny, els dies 22 i
23 la meva filla Maria va participar en la diabetis junior cup que es va
celebrar a Madrid.
Durant 2 dies 80 nens
de tota Espanya van participar en un campionat de futbol 7 a la Ciudad de las Rozas, lloc
on es concentra la selecció espanyola.
Els Bufalos, els
tigres, els ossos, etc. ( noms que tenien els equips) van gaudir d'un cap de
setmana per ells increïbles, on us asseguro que el menys important era qui
guanyava o qui era el més destacat. Aquí no hi havien Cristianos Ronaldos ni
Messis, aquí jugava en Nacho que es punxava insulina 4 vegades al dia , la Maria que ho feia 5 vegades
o en Pedro que normalment tenia baixades de sucre.
Tot va ser excel·lent,
la organització increïble, les instal·lacions, el sopar que ens van fer
al Santiago Bernabeu amb la presència d'en Florentino Perez ( això va ser més
dur per un culé com jo) , però el més important era veure com la meva filla es
feia amiga d'una noia de Madrid com parlava de la seva enfermetat amb un noi de
Saragossa o com els pares ens relacionaven i miràvem uns als altres d’ajudar-nos
i donar-nos consells ( menja aquestes galetes que tenen menys hidrats o el meu
fill es punxa aquesta insulina, el meu porta bomba ...).
La veritat és que es
va fer curt, tot va passar molt ràpid però aquesta convivència tant pels nens
com pels pares ha sigut el millor màster , la millor conferència o el millor
curs que hem fet des de que la
Maria va començar amb la diabetis als 5 anys.
I també com no, un premi, un just premi a nens que viuen pendents de les seves punxades d'insulina, dels seus nivells de glucosa a la sang, de si poden menjar el mateix que els seus germans o amics.
Durant dos dies tots van ser iguals, però per nosaltres sempre són iguals, o millor dit millors , molt millors!!.
Gràcies als organitzadors i a la gent que va fer possible aquest premi per aquests 80 nens que tenen una experiència més per explicar d'un cap de setmana genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada